Jankélevitch, Vladimir. El Perdón. Ed. Seix Barral. Barcelona. 1999.
Francesc Torralba
Barcelona.
No és fàcil situar el pensament d’aquest creador dins dels sistemes filosòfics del segle passat, perquè, en certa manera no hi cap estrictament en cap compartiment. No és un marxista, ni un existencialista, ni un personalista, ni tampoc un estructuralista en el sentit ortodox del terme. La seva obra, original i suggerent, encara poc traduïda i coneguda al nostre país, té un profund signe moral i conté reflexions molt apropiades sobre la vida pràctica. És remarcable el seu tractat de les virtuts i les seves disquisicions sobre el vitalisme de Bergson i l’idealisme de Schelling, a qui va dedicar la seva tesi doctoral defensada en la Sorbona.
El perdó és un obra reeixida en molts sentits. Explora les dificultats en l’exercici del perdó i defineix el perdó com un do lliure, un acte de la voluntat, que es proposa fer net, començar de nou, alliberar-se d’una història ferida. El perdó és, en aquest sentit, terapèutic, higiènic, una operació catàrtica que permet alliberar-se del pes del passat i tractar l’altre com un ésser nou. El perdó, tal com l’entén Jankélévitch, no és una impossibilitat, però tampoc no és senzill assolir-lo. Exigeix humilitat i, a la vegada, el temps hi juga un paper clau, perquè perdonar l’ofensa a cop calent és difícil, però amb la distància que donen els anys, és més viable el camí cap a la reconciliació.
La Carta de la Pau dirigida a l’ONU no fa referència directa al perdó, però sí que descriu un sèrie d’operacions claus per a restablir la pau, per a pacificar la història. El lament de les accions injustes que es van causar en el passat és un primer pas. Això suposa reconèixer-les i tenir l’audàcia de lamentar-les públicament. El perdó també inclou aquest procés. Només es pot demanar perdó, si es lamenta, de cor, el que va passar, el mal que jo o els qui em van precedir en el govern d’una institució van causar. La lamentació pública no garanteix la reconciliació, però és el primer pas. Cal, a més a més, rescabalar, en la mesura del possible el mal causat. El perdó, com a virtut, també exigeix aquest treball de reparació, no solament en el pla simbòlic, sinó també ètic, social, econòmic i psicològic. Rescabalar en la mesura dels possibles els mals causats tampoc no garanteix la reconciliació, però és un segon esglaó decisiu en la purificació dels mals de la memòria.
Vladimir Jankélevitch va patir, com molts altres intel·lectuals engagés del segle XX, la persecució i el desterrament. Quan escriu sobre el perdó i les seves condicions de possibilitat, no elabora un discurs ahistòric, frívol o banal, sinó que coneix com pesen els ressentiments i els rancors a l’hora de fer les paus i de donar-se la possibilitat de començar de nou. És bo llegir-lo i escoltar-lo.
