Moçambic: una pau per Àfrica

Morozzo Della Rocca, Roberto. Mozambique, una paz para África. Icaria Editorial. Barcelona. 2003

Alfredo Fernández.
Periodista. 

Aquest llibre relata amb una gran quantitat de detalls tot el procés històric viscut a Moçambic en els darrers anys, i que desemboca en l´acord de pau signat el 4 d´octubre de 1992 a Roma. La paciència, la paraula oportuna i una esperança encoratjadora dels mitjancers del diàleg, que tenien per objectiu no determinar qui tenia raó, sinó permetre el retorn a la pau, van fer possible que els líders dels sectors firmaren aquest acord que fou el punt d´inici d´una etapa de recuperació d´aquest poble africà.

Moçambic ha viscut en els últims anys un procés molt dur i difícil per aconseguir la pau que evidencia en la firma dels acords de Roma. Uns quants anys de llargues entrevistes, viatges, però sobre tot l´esperança de l´acord coronen la data del 4 d´octubre de 1992 com el punt d´arribada d´una etapa, però el de sortida d´una altra més important: l´etapa de la pau.

Les negociacions van durar 27 mesos. En vàries ocasions els mitjancers patien pel fracàs del procés, i la continuïtat de la guerra interna en el país. “En cap moment van forçar les parts perquè aconseguissin aquest resultat, ans al contrari, les van tranquil.litzar. Els van oferir consell i recolzament, van disminuir en la mesura del possible les rancúnies  de la guerra i van assentar les bases polítiques, psicològiques i institucionals perquè les negociacions produïssin una pau no fràgil”, destaca l´autor.

Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, i una de les institucions que va protagonitzar aquests acords de pau a Moçambic va dir -en l´inici del diàleg entre les parts al 1990- que “ve al cap una expressió del gran Papa, Joan XXIII, que va ser també el seu mètode de treball: preocupem-nos en buscar el que uneix i no el que divideix”. I justament aquest lema fou el que va permetre entreveure un acord de pau.

Amb una gran quantitat de detalls i cites del procés que finalment aconsegueix l´acord de Roma, l´autor destaca a més primer l´angoixa i després l´alegria que va viure el poble de Moçambic en conèixer la notícia de la forma de l´acord. Un dels protagonistes de les negociacions reconeix que “la firma de la pau es una victòria de tot el poble de Moçambic, on no hi ha espai per a vencedors ni vençuts”.

Ningú discuteix l´importancia de la pau. Tots els sectors sabien que era l´unic camí que podien elegir, però que a més el poble del seu país, patint una greu crisi humana amb fam, pobresa, però sobre tot la guerra els exigia amb decisió.