dimecres, 29 de setembre del 2010

Esperança, indispensable per la construcció de la Pau

Henao Gaviria, Héctor Fabio. Caminar en la Esperanza. Editorial Kimpres Ltda. Bogotá. 2008.

Gloria Inés Rodríguez Gaitán. 
Educadora. 


En el marc del Centenari de la presència de la Conferència Episcopal de Colòmbia (CEC) i del compromís social de l’Església en la promoció humana en camps tan diversos com son el de l’educació, la cultura, la família, els mitjans de comunicació, la vida, la justícia, la pau, l’ecumenisme, etc., surt a la llum el llibre Caminar en la Esperanza, reconeixent una tasca permanent d’animació per a construir un país solidari, just i fratern.

El propòsit és orientar els esforços pel desenvolupament integral humà, sostenible i solidari a la llum de l’Evangeli, recolzant-se en els principis que ofereix la Doctrina Social de l’Església, de manera que cadascú ajudi a construir relacions fraternes, busqui la justícia i el respecte pels valors humans.

Al 1999 la Red Caritas Internationalis s’uneix a un estret treball amb el Secretariat Nacional de Pastoral Social (SNPS/ Caritas Colòmbia (CC), organismes internacionals de l’Església i d’altres, per aportar en les següents àrees: (1) La democràcia i la construcció de la pau. (2) El desenvolupament i la justícia social. (3) La crisi humanitària.

El diàleg amb la societat i amb els seus actors a diferents nivells, ha permès donar una veu d’esperança enmig de les dificultats i els conflictes que ha viscut el país en les diferents etapes de la seva història. Les reflexions de la CEC neixen de la pràctica del dia a dia i del contacte directe amb les comunitats que treballen, esperen, sofreixen i aporten al país des de la seva perspectiva de fe.

L’autor és Filòsof, Teòleg, Màster en Sociologia, Doctor en Ciències Socials i expert en Doctrina Social de l’Església. És fundador i director de la Fundació Institut per la Construcció de la Pau de l’Arxidiòcesi de Bogotà. Membre del grup de treball de DDHH en el Departament de Justícia i Solidaritat del CELAM i membre del grup d’Economia Solidaria; actualment és Director del SNPS/CC, del Secretariat Permanent de l’Episcopat Colombià. Ha liderat el procés de concertació entre la societat civil, el govern colombià i la comunitat internacional, per un pla de cooperació en la construcció de la pau.

Mons. Héctor Fabio Henao afirma: “Caminar en l’Esperança és afrontar l’història i la memòria dels que pateixen, per a construir solidàriament estructures i sistemes més humans i fraterns. Caminar en l’esperança és una nova visió de la responsabilitat i del desenvolupament. Al mateix temps és aprofundir en el compromís ètic amb la societat, en la voluntat permanent d’assumir la llibertat, la racionalitat i les potencialitats de cada ésser humà per emprendre la construcció d’un món que asseguri la dignitat de cada persona”. En aquest caminar li dona sentit el “Déu de l’Esperança”. En la trobada amb Déu es fan noves totes les coses i s’obre un vast horitzó a la construcció de la pau.

Postura que coincideix amb la Postdata de la Carta de la Pau: “És tasca dels governants centrar les seves mires al bé dels contemporanis, doncs ja existeixen i tenen dret a viure la vida amb dignitat humana (...) Si una nació, gràcies als seus polítics, va bé i va cap a millor, les relacions entre els seus ciutadans actuals transcorreran de manera suau i gratificant i aniran naixent uns fills que podran alegrar-se de que el país hagi anat progressant, doncs gràcies a això s’hauran donat les condicions precises per les trobades dels adults que van possibilitar l’existir d’aquests fills.
(...) Clar que aquests nous ciutadans hauran d’esforçar-se per millorar la situació quan siguin grans”.

¿Apostem cadascú a viure en Esperança pel bé dels presents, exercint la nostra corresponsabilitat i llibertat en la construcció diària d’aquesta tan desitjada pau? 

divendres, 3 de setembre del 2010

Filosofía de los conflictos

París Albert, Sonia. Filosofía de los conflictos. Icaria Editorial. Barcelona. 2009.

Alfredo Fernández. Periodista.
Carta de la Pau dirigida a l'ONU.



Tots els dies es publiquen notícies sobre conflictes en diferents parts del món. Alguns d’aquests ja ni tan sols ens sorprenen. Ens sembla normal, escoltar un determinat nombre de morts en un atemptat suïcida a Irak, Pakistan. Ens acostumem a pensar que hi ha països que no saben solucionar els inconvenients si no és amb violència. I no podem oblidar l’intervenció dels Estats Units a Irak, justificada de mil maneres pel seu govern a principis del 2003, i que avui reconeix el seu fracàs i s’apressa a abandonar parcialment la zona.

Però, ens preguntem si hi ha altres maneres de resoldre els problemes que no sigui a través de la violència?

Sònia París Albert, professora de l’Universitat Jaume I, és vice directora de la Càtedra Unesco de Filosofia per la pau. En el llibre “Filosofia dels conflictes” fa un recorregut teòric sobre el rol dels conflictes en la nostra societat, no solament aquells de caràcter bèl.lic sinó fins i tot els conflictes personals, però proposa una manera diferent de resoldre’ls, a través del que denomina “transformació pacífica”.

“L’objectiu de la transformació pacífica dels conflictes, és la reconciliació de les parts implicades per poder reconstruir les relacions humanes en la mesura que es pugui”, ens diu l’autora.

També repassa els mecanismes que busquen abordar els conflictes des d’una altre òptica allunyada de la violència. I a més assenyala que és fonamental educar a les noves generacions que no només es pot utilitzar la violència sinó que es disposa d’uns altres mitjans que permeten fer la pau.

Per això indica que cal implicar als joves en aquest procés i fer-los partícips de la seva educació. Cal que hi hagi un treball conjunt entre el que fa la funció d’educador i qui la fa d’educant amb la finalitat d’analitzar altres maneres d’actuació pacífica, de revisar conflictes inter personals, armats, terrorismes i de cercar formes per la seva transformació amb mitjans pacífics.

El llibre acaba amb una sèrie d’exercicis o propostes per la posada en pràctica de la transformació pacífica dels conflictes que pot ésser utilitzada pels docents a classe.