Henao Gaviria, Héctor Fabio. Caminar en la Esperanza. Editorial Kimpres Ltda. Bogotá. 2008.
Gloria Inés Rodríguez Gaitán.
Educadora.
En el marc del Centenari de la presència de la Conferència Episcopal de Colòmbia (CEC) i del compromís social de l’Església en la promoció humana en camps tan diversos com son el de l’educació, la cultura, la família, els mitjans de comunicació, la vida, la justícia, la pau, l’ecumenisme, etc., surt a la llum el llibre Caminar en la Esperanza, reconeixent una tasca permanent d’animació per a construir un país solidari, just i fratern.
El propòsit és orientar els esforços pel desenvolupament integral humà, sostenible i solidari a la llum de l’Evangeli, recolzant-se en els principis que ofereix la Doctrina Social de l’Església, de manera que cadascú ajudi a construir relacions fraternes, busqui la justícia i el respecte pels valors humans.
Al 1999 la Red Caritas Internationalis s’uneix a un estret treball amb el Secretariat Nacional de Pastoral Social (SNPS/ Caritas Colòmbia (CC), organismes internacionals de l’Església i d’altres, per aportar en les següents àrees: (1) La democràcia i la construcció de la pau. (2) El desenvolupament i la justícia social. (3) La crisi humanitària.
El diàleg amb la societat i amb els seus actors a diferents nivells, ha permès donar una veu d’esperança enmig de les dificultats i els conflictes que ha viscut el país en les diferents etapes de la seva història. Les reflexions de la CEC neixen de la pràctica del dia a dia i del contacte directe amb les comunitats que treballen, esperen, sofreixen i aporten al país des de la seva perspectiva de fe.
L’autor és Filòsof, Teòleg, Màster en Sociologia, Doctor en Ciències Socials i expert en Doctrina Social de l’Església. És fundador i director de la Fundació Institut per la Construcció de la Pau de l’Arxidiòcesi de Bogotà. Membre del grup de treball de DDHH en el Departament de Justícia i Solidaritat del CELAM i membre del grup d’Economia Solidaria; actualment és Director del SNPS/CC, del Secretariat Permanent de l’Episcopat Colombià. Ha liderat el procés de concertació entre la societat civil, el govern colombià i la comunitat internacional, per un pla de cooperació en la construcció de la pau.
Mons. Héctor Fabio Henao afirma: “Caminar en l’Esperança és afrontar l’història i la memòria dels que pateixen, per a construir solidàriament estructures i sistemes més humans i fraterns. Caminar en l’esperança és una nova visió de la responsabilitat i del desenvolupament. Al mateix temps és aprofundir en el compromís ètic amb la societat, en la voluntat permanent d’assumir la llibertat, la racionalitat i les potencialitats de cada ésser humà per emprendre la construcció d’un món que asseguri la dignitat de cada persona”. En aquest caminar li dona sentit el “Déu de l’Esperança”. En la trobada amb Déu es fan noves totes les coses i s’obre un vast horitzó a la construcció de la pau.
Postura que coincideix amb la Postdata de la Carta de la Pau: “És tasca dels governants centrar les seves mires al bé dels contemporanis, doncs ja existeixen i tenen dret a viure la vida amb dignitat humana (...) Si una nació, gràcies als seus polítics, va bé i va cap a millor, les relacions entre els seus ciutadans actuals transcorreran de manera suau i gratificant i aniran naixent uns fills que podran alegrar-se de que el país hagi anat progressant, doncs gràcies a això s’hauran donat les condicions precises per les trobades dels adults que van possibilitar l’existir d’aquests fills.
(...) Clar que aquests nous ciutadans hauran d’esforçar-se per millorar la situació quan siguin grans”.
¿Apostem cadascú a viure en Esperança pel bé dels presents, exercint la nostra corresponsabilitat i llibertat en la construcció diària d’aquesta tan desitjada pau?
