La noia de les taronges

Gaarder, Jostein. La noia de les taronges. Ed. Empúries. Barcelona. 2003.

Amalia Valderrama C.  
Barcelona. 

Aquest relat senzill i commovedor que ens presenta l´escriptor noruec Jostein Gaarder, ens porta a reflexionar sobre les vicissituds de l´existència. A través d´una emotiva carta que un pare escriu al seu fill, l´escriptor ens convida a fer-nos preguntes fonamentals sobre la vida, sobre la nostra efímera existència dins de l´univers, fent-nos pensar, així, una i altre vegada que l´estar avui aquí, és certament una loteria. Tal i com ens far veure en alguna de les seves pàgines: AVUI SOM PERÒ PODRÍEM NO SER, NO HAVER ESTAT, així de simple, i això també significa que un dia qualsevol desapareixerem per tota l´eternitat.

I així com ens dur a ser conscients de la contingència que està a la base de la nostra existència, també ens convida a preguntar-nos pel nostre paper en aquest món, pel valor que donem a totes i cadascuna de les coses, doncs així com la nostra vida ha estat un regal dels nostres pares i no pas una decisió nostra, –que sí que ho és com la vivim-, què fem amb aquest tresor que ens ha estat donat.

En aquest sentit, ens invita a conèixer la nostra història d´engendrament, a ser curiosos amb aquests petits girs i decisions que van fer que els nostres pares es coneguessin i ens engendressin, doncs el sol fet que una de les peces del trenca closques no encaixés, hagués pogut ser nefast per la nostra existència, senzillament hagués nascut una altra persona, nosaltres no. Així doncs, prenent consciència que la que tenim és l´única possibilitat d´existir, potser puguem valorar-la i gaudir-la molt més, és la nostra decisió.

Per tot això “La noia de les Taronges” està totalment en consonància amb la Carta de la Pau dirigida a l´ONU, perquè aquesta ens convida a ser realistes, a saber que: “si l´Història hagués estat diferent -millor o pitjor-, l´esdevenidor hagués estat un altre. S´haguessin produït al llarg dels temps altres trobades, altres enllaços; haguessin nascut unes altres persones, nosaltres no. Cap dels que avui tenim el tresor d´existir” (Punt IV). És precisament aquesta visió de la vida com un veritable TRESOR el que Gaarder ens ofereix en el seu llibre.